El juego infantil: ¿una pérdida de tiempo o una necesidad básica?

Tot i que com a adults ja no ens vingui de gust imaginar situacions amb els ninos o observar com una bala cau una i una altra vegada per un circuit, jugar a fer famílies amb les cartes o anar a comprar al minisúper del nostre fill o filla, són activitats bàsiques per al seu desenvolupament.

Un infant a qui no se li permet tenir tot el temps que necessiti jugant, segurament expressarà aquesta mancança d’alguna manera: malestar, irritabilitat, somatitzacions en forma de mals de cap, de panxa, etc…

La societat d’avui en dia, amb les seves presses, les seves pressions, el seu individualisme, el seu consumisme, pot caure en el parany de prioritzar altres activitats abans que el temps i l’espai per a jugar amb els infants. Cada vegada hi ha més veus que reivindiquen ciutats amables per als infants, una mirada més humanitzada cap a les necessitats infantils. Però encara falta per a que ja no faci falta tenir un dia dedicat a la infància.

El discurs dels adults respecte a les necessitats dels infants, en general, canvia radicalment quan esdevenen pares. La parentalitat ens ensenya moltes coses. Però tot i així, encara seguim veient infants estressats o endollats a les pantalles més temps del que recomanen els experts, per tal de tenir-los entretinguts mentre els pares es dediquen a d’altres activitats. Recordem que els infants recomanen un màxim de 30 minuts de pantalles al dia dels 2 als 10 anys, i 1 hora dels 10 als 16 anys. Quants adolescents superen aquests màxims! I quants menors de 2 anys ja saben fer anar el mòbil dels seus pares a una velocitat que fa por!

Però és que no tinc temps, ni energia, i poques ganes de jugar …

Fins i tot quan hem de netejar la casa, podem convertir aquesta activitat en un joc compartit amb el nostre fill o filla!. Anar al supermercat pot esdevenir un joc molt estimulant! Trigarem molt més temps, però haurem aprofitat el temps que tenim per a compartir-lo amb ell o ella.

Quan juguem amb els nostres fills:

• Enfortim el vincle, compartim el gaudi, l’autoestima de l’infant, enviant-li el missatge que és digne de ser atès, estimat, mirat i que els seus interessos ens importen.
• Observem el nostre infant i el coneixem més, essent més capaços d’atendre les seves necessitats particulars.
• Li ensenyem habilitats socials com el respecte pels torns, la mirada compartida, la comunicació,
• Promovem la imaginació, la creativitat, el pensament alternatiu, la fluència d’idees i la originalitat d’aquestes.
• Treballem molts aspectes bàsics per al desenvolupament humà (psicomotricitat fina i grossa, la simbolització, aprenentatges de física, llengua, matemàtiques, etc…)
• L’animem a superar reptes per si mateix, augmentant l’autonomia i la confiança en si mateix, reforçant-li l’esforç i no tant el resultat.

Quan l’infant se sent mirat, sent que té un espai a la família i al món. Amb l’estima dels seus pares i l’atenció que rep quan necessita ajuda, fem que se senti segur per a explorar l’entorn, per arriscar-se a provar coses noves. Així, d’aquesta dependència inicial, naixerà una bona autonomia.

Quan podem començar a jugar amb el nostre infant?

Des que neixen, podem compartir estones amb el nostre bebé, sense massa estímuls al seu voltant, però sí un parell d’opcions, i anar veient quins són els seus interessos, cap on dedica més estona mirant. Podem jugar amb ells i així estimular les seves capacitats sensorials i motrius, que en aquestes edats són el que més els interessa. Les joguines amb moltes llums i colors atreuen més la seva atenció, però  també els poden estressar molt més. I hem de pensar quin aprenentatge la joguina els està aportant. El bebé necessita un ambient tranquil, on pugui concentrar-se en un sol estímul i pugui aprendre sense ésser interromput ni sentir-se desbordat. Els materials naturals sempre seran millors aliats per a l’aprenentatge.

El bebé menor de 6 mesos estarà estirat a terra, de vegades boca amunt i d’altres boca avall. Se li posa 2 objectes quotidians a una distància que puguin arribar amb algun petit moviment, i mica en mica podem posar-los una mica més lluny, per a fomentar el moviment i l’autonomia. Deixem que llepi, miri, se li caigui, el torni a agafar, el llenci… La nostra funció és acompanyar-lo des del respecte, compartint somriures i explicant les coses interessants que vagin passant, per anar posant paraules i estimulant el llenguatge receptiu. No tingueu pressa per oferir-los joguines per a nadons. Deixeu que ells mateixos descobreixin les etiquetes de roba, la textura dels llençols, els nusos de polseres o collarets, peces dures i toves del sofà… A mida que els aneu coneixent anireu detectant quan necessiten més coses per explorar. El llenguatge pot anar explicant cada moviment o descobriment que va fent, el que anem fent nosaltres quan li canviem la roba, els bolquers, com ens sentim o com se sent ell en diferents moments… I les cançons seran molt importants durant tota la infància. En aquesta edat, les cançons de bressol amb estrofes curtes i repetitives ajuden a comprendre les rutines del dia a dia.

El temps de joc amb els bebés de 0 a 3 mesos no és massa llarg, ja que es passen la major part del dia menjant o dormint. Però aquest temps s’anirà ampliant i anirem observant canvis molt ràpidament en el nostre bebé. De 3 a 6 mesos ja se saben comunicar millor amb el plor, i comencen a modular la seva veu, a explorar i provar els sons, sense consonants. Podem mantenir “converses” imitant el seus sons, o bé gravar-lo i posar-li les gravacions després per a que s’escoltin.

Als 4-5 mesos comencen a portar la ma cap allò que volen agafar i portar l’objecte davant la cara, ajuntar les dues mans, i un cop allà, a portar els objectes a la boca, per explorar-los millor. És una època molt oral, comprenen el món llepant-lo, succionant, notant les textures amb la llengua… En aquesta etapa, podem fomentar l’aprenentatge de que les seves accions tenen una reacció en l’ambient: li fem pessigolles i quan riu, li tornem a fer. De manera que aprengui que quan riu obté més pessigolles, hi ha una causalitat.

A partir dels 6 mesos, que ja comencen a aguantar asseguts, podem oferir-li una panera dels tresors amb diferents objectes: pintes, teles, rotllos de cartró, utensilis de cuina de fusta, esponges, pots de vidre amb objectes dins per a que sonin… L’important és oferir-los una complerta varietat de pesos, textures, formes, temperatures…. el més gran possible per a que puguin explorar de manera enriquidora. El llenguatge segueix essent molt important, i pot ser divertit anar explicant el que va fent, el joc o l’activitat, i anar observant les cares que va posant, com van seguint el moviment dels llavis… Aquesta activitat ens ajuda als adults a aprendre a estar més presents, sense tots els “he de… “ del futur, ni les penes del passat al cap. Els infants ens capten i ens arrosseguen al aquí i al ara, a gaudir dels petits detalls, a ser feliços amb el que tenim, i aquest és un regal meravellós que cal saber escoltar i aprofitar.

L’estimulació tàctil de les carícies, petons i moixaines, jugar a estimular la seva pell mentre mantenim la seva mirada, front per front, li podem bufar suaument la cara, la panxa, fer-li pessigolletes, mentre li cantem o li expliquem coses. Els massatges amb cremes, si són ben tolerats, també són estimulants. També pots incorporar materials de diferents textures per acariciar-li la pell: cotó, llana, diferents tipus de teles, una ploma…

Per a estimular-li el sentit de la vista, haurem d’anar retirant els objectes a mida que van creixent. Quan neixen, la seva capacitat visual es troba a uns 2 pams de la seva cara, així que haurem de col·locar els objectes en aquesta distància per a que els reconegui. Si anem movent l’objecte lentament d’un costat a l’altre, estarem treballant el seguiment visual en el camp. Veuen sobretot contrastos de colors com blanc i negre, per exemple.

Respecte a l’oïda, per estimular la seva orientació auditiva podem cridar-lo des d’un o altre costat. També podem utilitzar diferents sorolls com ara el d’un paper rebregant-se o trencant-se, el d’un sonall, un pal de pluja… I les músiques de diferents parts del món li poden resultar interessants, i anirem veient si va reconeixent les diferències.

La importància del joc simbòlic

El joc simbòlic sovint és considerat divertit i imaginatiu, però es pensa que té poc valor educatiu. La veritat és que, mentre creen un restaurant junts, es passegen amb les sabates de la mama, o “volen” corrents per una terra de fades, els infants estan aprenent a solucionar problemes, coordinar, cooperar i pensar de manera flexible. Imagina quines habilitats calen per convertir una tapa d’una caixa i sorra en un lloc d’excavació arqueològica, descobrint ossos de dinosaures.

Mitjançant el joc simbòlic:

• Els infants aprenen sobre si mateixos i sobre el món. Les experiències de joc dramàtic són algunes de les primeres maneres en que els infants aprenen sobre el que els agrada i el que no els agrada, els seus interessos i les seves habilitats. Experimenten amb el role playing i treballen per a posar sentit a tot allò que observen. Nomes cal mirar un infant jugar amb nines per veure exemples d’això. Les nines sovint esdevenen versions del mateix infant i són una manera segura d’expressar les noves idees i sentiments.
• Els infants practiquen les situacions que els produeixen por, confusió, o excitació de la vida. T’has fixat com juguen els infants a metges? Un infant agafa el estetoscopi i els altres es posen en fila per a ser explorats. Sovint, un d’ells li toca vacuna. Es una manera d’explorar una experiència que és comú i sovint els fa por o els confon. Mitjançant aquestes teatralitzacions, els infants es troben més còmodes i preparats per els esdeveniments de la vida, d’una manera segura. Sovint utilitzen el joc simbòlic per treballar i practicar reptes personals, com ara superar una malaltia a la família, l’absència d’un pare, un divorci o un foc a casa.
• Els infants desenvolupen importants habilitats socials i el pensament d’ordre superior així. El joc simbòlic és molt més que activitats de joc simples; requereix estratègies de pensament avançades, habilitats de comunicació i socials. Mitjançant el joc simbòlic, els infants aprenen a negociar, considerar les perspectives dels altres, transferir informació d’una situació a una altra, posposar la gratificació, sospesar les seves idees amb els altres, desenvolupar un pla i posar-lo en marxa, explorar el simbolisme, expressar i escolar pensament si idees, assignar tasques i rols, i sintetitzar informacions i idees diferents. I aquesta descripció de joc creatiu, també estem descrivint les habilitats necessàries per a gestionar un projecte adult de treball.
• Els infants cultiven la intel·ligència emocional i social. El com interaccionem amb altres és basic per al nostre èxit i felicitat. Saber com llegir claus socials, reconèixer i regular les emocions, negociar i esperar el torn, i implicar-se en una activitat llarga que és beneficiosa per tots, no són tasques fàcils. No hi ha substitut pel joc creatiu i imaginatiu quan es tracta d’ensenyar i fomentar aquestes habilitats en els infants.
• Els infants sintetitzen coneixement i habilitats. Perquè l’aprenentatge i el desenvolupament no passa en curtes estones de temps o durant activitats aïllades. Els infants necessiten oportunitats per a treballar les seves habilitats i coneixements alhora. El joc simbòlic és una manera ideal de fer-ho. Pensa en un infant que juga a tendes: classifica els productes per categories, utilitza conceptes matemàtics per calcular quantitats i preus, utilitza l’escriptura per posar els cartells, experimenta amb formes i mesures mentre organitza la tenda, treballa col·laborativament quan s’assignen els rols i molt més…

Idees i activitats de joc simbòlic per a infants

• Histories: convida al teu infant a recrear el seu conte preferit o ves un pas més enllà i que afegeixi el seu propi final o part de la història. Durant el teu joc, fomenta les seves idees preguntant coses com: que penses que va passar després? Què hagués passat si el gos no hagués trobat el seu os?
• Ofereix nines  i titelles: assegurat que el teu infant té accés fàcil a les nines i les marionetes. No cal que siguin comprades, poden estar fetes a casa amb uns mitjons vells. Mitjançant el joc imaginatiu, els infants fàcilment adscriuen idees i sentiments a aquestes “persones” i “animals” i sovint els utilitzen per a expressar, explorar i treballar les seves pròpies idees, pensaments i sentiments.
• Crear caixes d’accessoris. Les caixes d’accessoris són materials que trobem molt sovint a les llars. Son caixes o bosses amb material de joc simbòlic per categories. És com tenir una experiència creativa en una caixa. Per exemple, hi podem ficar materials reciclats que recreïn els d’: una floristeria, una oficina, restaurant, correus, tenda de sabates… Acosta-li la caixa al teu fill i observa la creativitat que surt a l’instant!
• Fes temps: cap material, ambient o historia pot treure el lloc al temps ininterromput de joc i d’exploració d’idees amb el teu fill. El joc simbòlic no encaixa fàcilment en segments de 20 minuts. Prioritza el temps de qualitat amb el teu fill, observant els seus interessos i deixant que ell et guiï en les seves necessitats de joc.

Tot sovint, molts infants fan activitats extraescolars que els ocupen la major part del temps lliure. Es important reflexionar el que s’estan perdent del tan necessari joc simbòlic en la primera infància, i de temps per a reflexionar, buscar solucions als seus problemes, llegir, avorrir-se (tan necessari) i imaginar, en infants  i adolescents. La propera vegada que vegis al teu fill imaginant ser… no l’interrompis per a que faci els deures, netegi la seva habitació o practiqui el piano. Permet-li el temps per a construir una nau espacial amb cadires i mantes i per a imaginar que són astronautes: és un temps ben invertit. I si a més t’hi afegeixes construint-te un casc espacial amb una caixa, o unes bombones d’oxigen amb ampolles de llet o aigua, ja veuràs quants beneficis obtindreu tan ell com tu!

.

ENTRADES RELACIONADES:

-Què és l’Aprenentatge Basat en el Joc (ABJ)?