El control de esfínteres

Quants pares d’infants de la llar comencen a preocupar-se quan a l’estiu fan la reunió inicial del que serà l’escola dels seus petits/es i les mestres els diuen que al setembre els seus fills o filles han de tenir controlat el control d’esfínters!

I quants d’altres pensen que no cal fer res i que quan estigui preparat/da ja li traurem el bolquer!

I quants adults del voltant que repeteixen la idea de “ja controlarà esfínters… Cap nen de 15 anys es fa pipí a sobre!”

Però… què és doncs l’ENURESI?

L’enuresi és l’emissió d’orina de dia o de nit, en llocs i moments inadequats, quan l’infant ja té edat suficient per tenir control sobre la seva bufeta urinària i sense l’existència de cap patologia orgànica que ho justifiqui.

La majoria d’infants estan preparats per a deixar els bolquers de dia entre els 2 i 3 anys  i entre els 3 i 4 anys de nit, però que la majoria ho assoleixin en aquestes edats no vol dir que un percentatge no pugui trigar més o menys  a assolir-ho, com tot en les fites evolutives d’infants. És molt normal trobar un nen o nena a qui encara se li escapi el pipi de dia als 5 anys, alguns cursos ens podem trobar 2 o 3 infants així a una classe d’educació infantil. En canvi, d’altres infants, als 18 mesos, ja no volen saber res dels bolquers. El rang és ampli, però més enllà dels 6 anys ja podrem dir que l’infant presenta enuresi.

I per la NIT?

El rang d’edat per el control de la orina de nit seria entre els 3 i els 8 anys. Més enllà d’aquesta edat, direm que presenta ENURESI NOCTURNA.

I què podem fer per ajudar el nostre fill en el procés d’assolir el control d’esfínters?

És veritat que els infants han d’estar preparats. Però els adults els podem ajudar a preparar-se. Les escoles s’han adonat, durant els cursos post-confinament, que la quantitat d’infants que no havien assolit el control d’esfínters abans de P3 havia augmentat considerablement, així com la quantitat d’infants infantilitzats, a qui no han deixat créixer ni ser autònoms.

Les mestres de les llars fan una gran tasca en aquest sentit, acompanyant als pares per a que sàpiguen com ajudar els seus fills a deixar els bolquers.

1. El primer consell és tenir una gibrelleta a mà, en algun lloc visible per al nen. No us preocupeu de si tenir una gibrelleta no queda estètic enmig del menjador, que és on el vostre fill o filla passa més estona, perquè la solució serà temporal.
2. En segon lloc, és important que l’infant visqui la gibrelleta o el WC amb adaptador com un espai segur. El podeu anar asseient de tant en tant en forma de joc. Si en una d’aquestes vegades, de casualitat, li surt la orina o defeca, podeu felicitar-lo i fer festes per a que vegi que és una cosa bona.
3. Important també que us pugui veure a vosaltres com aneu al WC i li expliqueu el procés: noto que tinc pipi, vaig al lavabo, aixeco la tapa i m’hi assec. Així em sento a gust quan puc buidar el pipi. Després m’aixugo per tornar a estar seca, tiro la cadena i em pujo els pantalons.
4. Quan ja porti un temps familiaritzant-se amb el mecanisme que permet fer pipi, cal anar-li preguntant, cada hora, si té pipi o caca. Si no ho sap, podem anar a la gibrelleta per comprovar-ho. Mentre està a la gibrelleta l’acompanyem i mai el deixem sol. Si vol que li expliquem un conte, millor, així associarà la gibrelleta a una estona de plaer.

I què passa si tot i la rutina i l’estructura diària, l’infant segueix tenint escapaments d’orina quan no toca?

Si té menys de 5 anys: No passa RES. Que no us vegin preocupats: ja li sortirà! Ho heu de viure com un procés, hi ha infants que ho assoleixen més ràpid i d’altres que menys. Hi ha pares que diuen que un sistema de punts els ha ajudat a centrar l’atenció de l’infant i a voler deixar de jugar per anat al WC. Però penseu que si insistim massa i l’agobiem, encara serà pitjor. No ho ha de viure com un fracàs, sinó com un aprenentatge en procés. Segur que té molts d’altres punts forts que li podem recordar!

Si en canvi té més de 6 anys, hauríem de consultar un especialista.

Quines poden ser les causes de l’ENURESI?

Les causes de l’enuresi poden ser molt variades: genètiques, orgàniques, atencionals, d’aprenentatge, etc. Quan l’infant passa èpoques en les que controla i èpoques en les que no controla, cal pensar en possibles causes emocionals també.

S’ha observat que les situacions d’estrès psicosocial (anar per primera vegada a l’escola, el naixement d’un germà…) poden ser factors que predisposin a l’enuresi i a l’encopresi.

Altres causes de l’enuresi nocturna poden ser:

• Ingesta abundant de líquids en les darreres hores del dia.
• Estrenyiment: els intestins plens poden pressionar la bufeta i això pot comportar problemes per a retenir i buidar la orina.
• Malaltia lleu cansament o canvis o tensions viscudes
• Factors ambientals i sociofamiliars: problemes socioeconòmics, familiars, mort d’algun familiar, naixement d’un germà, inici o rebuig escolar, abús sexual, hospitalització, etc.
• Existència d’un problema mèdic

I l’ENCOPRESI què és?

L’encopresi és doncs l’emissió repetida dels excrements en llocs inadequats després que el nen hagi fet els 5 anys i sense que la incontinència sigui deguda a efectes de substancies laxants o malalties. Aproximadament l’1% dels nens de 5 anys presenten encopresi, i és un trastorn més freqüent en nens que en nenes.

Quan l’infant presenta comportaments desafiants i oposicionistes, l’encopresi segurament és deliberada, fent una encopresi retentiva. Els infants que han patit restrenyiment prolongat i han fet petites fisuretes en l’anus, solen fer encopresi retentiva també, degut a la por de tornar-li a fer mal.

Els mètodes d’entrenament incoherents o coercitius d’aquest hàbit (renyar al nen quan es fa caca o prestar-li excessiva atenció per això) contribueixen a la manifestació de l’encopresi i de l’enuresi també. Cal ser sensibles als sentiments del nen, dir-li que no és l’únic a qui li passa, protegir el matalàs i deixar que l’infant ajudi i col·labori en el canvi de llençols, que vagi al lavabo sovint, sobretot abans d’anar a dormir, i que sigui un lloc agradable per a ell. I sobretot, mantenir sempre una actitud positiva, felicitar-lo si aconsegueix controlar els esfínters durant un temps determinat, fer-li petites senyals de recordatori però no forçar-lo a anar al lavabo si no vol, transmetre-li la confiança de que estàs segur/a que ho aconseguirà.

Tot i que dins dels marges d’edat no cal preocupar-se massa, més enllà d’acompanyar l’infant en el procés, oferir-li a l’infant la gibrelleta cada X temps, i tenir paciència amb el seu procés, quan passem l’edat sí que ha de ser motiu de preocupació, ja que són trastorns que poden afectar a l’autoestima i a les relacions socials de l’infant. Caldrà, doncs, visitar un especialista en aquest cas.