{"id":2265,"date":"2022-11-07T11:54:07","date_gmt":"2022-11-07T11:54:07","guid":{"rendered":"https:\/\/espaifamilia.com\/?p=2265"},"modified":"2022-11-19T18:30:00","modified_gmt":"2022-11-19T18:30:00","slug":"el-meu-fill-o-filla-te-moltes-pors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/archives\/2265","title":{"rendered":"Mi hijo o hija tiene muchos miedos\u2026"},"content":{"rendered":"<p>La majoria d\u2019infants i adults han tingut o tenen alguna por o ansietat en algun moment al llarg de la seva vida. S\u00f3n emocions naturals que tenen la seva funci\u00f3 per a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per tant, en certa mesura, totes les emocions s\u00f3n reaccions sanes i necess\u00e0ries de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. La por en concret activa una s\u00e8rie de mecanismes biol\u00f2gics que ens preparen per un possible atac, o b\u00e9 ens fan evitar certs perills. Per exemple, un infant amb por al foc, evitar\u00e0 jugar amb llumins. La por a estar sols, far\u00e0 que els infants no s\u2019allunyin massa de les seves mares, la por a la foscor evitar\u00e0 possibles riscos que la manca de llum suposa.<\/p>\n\n\n\n<p>Els infants i adolescents solen passar per v\u00e0ries etapes de pors a coses no presents. La causa pot ser no aparent per l\u2019adult que ho observa, per\u00f2 \u00e9s viscuda per l\u2019infant com una amena\u00e7a real. Aix\u00ed \u00e9s com, des de petits, aprenem a fer front a situacions que ens produeixin ansietat o por, i ens anem preparant per a possibles situacions reals.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>A partir dels 6 mesos, el nad\u00f3 t\u00e9 por als estranys i prefereix restar amb la seva mare.<\/li><li>Al voltant dels 10-18 mesos apareix l\u2019ansietat de separaci\u00f3 dels progenitors o tutors.<\/li><li>Els sorolls forts solen espantar els infants menors de 2-3 anys. A partir dels 3-4 anys ja solen gaudir de la nit de Sant Joan, en la majoria dels casos. Tamb\u00e9 pot apar\u00e8ixer la por als gossos o altres animals en aquesta edat.<\/li><li>La fantasia est\u00e0 molt present fins als 6 anys, edat en qu\u00e8 ja aprenen a diferenciar-la de la realitat. Aix\u00f2 provoca un joc simb\u00f2lic molt ric, per\u00f2 tamb\u00e9 pot propiciar moltes pors a monstres, fantasmes, bruixes o llops ferotges&#8230;<\/li><li>Entre els 7 i 12 anys, sobretot entre els 8 i 9 anys, apareixen les pors a situacions reals, com ara malalties, desastres naturals, robatoris&#8230;<\/li><li>En l\u2019adolesc\u00e8ncia, les pors solen estar m\u00e9s relacionades amb l\u2019acceptaci\u00f3 social o l\u2019\u00e8xit acad\u00e8mic. Per exemple, poden tenir por a haver-se d\u2019enfrontar a situacions noves, com ara un curs o un institut nou, campaments on no coneixen a ning\u00fa, haver de canviar un producte defectu\u00f3s a la botiga. La necessitat de sentir que els altres aproven la seva manera de ser o comportar-se fa que resulti amena\u00e7ant qualsevol situaci\u00f3 que els pugui fer dubtar de que ser\u00e0 aix\u00ed. La por al rid\u00edcul \u00e9s, doncs, la m\u00e9s freq\u00fcent en aquestes edats.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Totes aquestes pors s\u00f3n normals, per\u00f2 deixen de ser-ho si s\u2019allarguen durant m\u00e9s temps de l\u2019edat natural per patir-les. Pot ser patol\u00f2gic que un adolescent no surti de casa per por a que els companys es riguin d\u2019ell, o que una noia de 16 anys segueixi tenint por a la foscor o que un adult segueixi sentint por a situacions socials.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan aquestes pors s\u00f3n desmesurades, totalment irracionals i d\u2019una intensitat paralitzant segurament estem davant d\u2019una f\u00f2bia. Per exemple, no agafar el metro, pujar sempre per l\u2019escala quan vas al 12\u00e8 pis, rentar-te les mans cada 10 minuts, etc&#8230; s\u00f3n indicadors d\u2019alguna f\u00f2bia.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha pors que mai ocasionaran problemes a la persona que les pateix. Per exemple, la por a les serps no suposar\u00e0 un problema a una persona que viu a la ciutat i, per tant, no caldr\u00e0 tractar-la. Quan la persona ha de canviar les seves rutines i les seves conductes d\u2019evitaci\u00f3 li repercuteixen en el seu dia a dia, caldr\u00e0 tractar-la.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Com podem ajudar els nostres fills i filles amb les seves pors i f\u00f2bies?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\"><li>Un clima d\u2019acceptaci\u00f3, de respecte i confian\u00e7a ajudar\u00e0 a poder parlar del que li passa. De vegades, nom\u00e9s parlant de la por que senten, ja disminu\u00efm la intensitat d\u2019aquesta.<\/li><li>No menysvalorar la por que sent, per ell \u00e9s real i li provoca reaccions bioqu\u00edmiques (suors, malsons, taquic\u00e0rdies, n\u00e0usees, mal de cap o de panxa&#8230;) i emocionals molt desagradables. La t\u00edpica frase \u201cCom vols que hi hagi monstres a l\u2019armari, si els monstres no existeixen?\u201d no l\u2019ajudar\u00e0 a sentir menys por.<\/li><li>Empatitzar amb ell i parlar de les nostres pors d\u2019inf\u00e0ncia i de com les vam confrontar.<\/li><li>Mostrar confian\u00e7a en les seves eines per a superar les seves pors i tenir paci\u00e8ncia per a que facin el seu proc\u00e9s.<\/li><li>Evitar confrontar-se a les seves pors no far\u00e0 que les superin. Creuar a l\u2019altre vorera quan veu un gos, o no anar a escola quan t\u00e9 una exposici\u00f3 oral, refor\u00e7a la idea que aquestes situacions han de ser temudes i evitades. Donar suport a mesura que s\u2019acosta el gos, o parlar amb la tutora per a comen\u00e7ar amb exposicions curtetes per anar-les ampliant poc a poc, podrien ser solucions.<\/li><li>Els contes i dibuixos animats sobre la por que passen altres personatges ajuden molt a integrar les situacions que produeixen por i a desenvolupar estrat\u00e8gies semblants per a enfrontar-s\u2019hi.<\/li><li>Ajudar-lo a avaluar el nivell de por que va sentint (de 0 a 10) en cada situaci\u00f3 far\u00e0 que sigui conscient de que va millorant i de que enfrontant-se a les pors arribar\u00e0 a superar-les.<\/li><li>Podem ensenyar-li&nbsp; t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3 com la visualitzaci\u00f3 que estem en una situaci\u00f3 molt agradable, les meditacions, el mindfulness (atenci\u00f3 plena) o la respiraci\u00f3 profunda (centrant-nos en l\u2019aire que entra i el di\u00f2xid que surt a poc a poc, emportant-se les nostres pors).<\/li><li>Les aproximacions successives, d\u2019anar enfrontant-nos a la nostra por de mica en mica, sol ser la t\u00e8cnica m\u00e9s efectiva.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Si tot i amb aquestes estrat\u00e8gies l\u2019infant s\u2019angoixa cada vegada m\u00e9s amb els seus temors, ser\u00e0 convenient visitar un especialista.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La majoria d\u2019infants i adults han tingut o tenen alguna por o ansietat en algun moment al llarg de la seva vida. S\u00f3n emocions naturals que tenen la seva funci\u00f3 per a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Per tant, en certa mesura, totes les emocions s\u00f3n reaccions sanes i necess\u00e0ries de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. La por en concret activa [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[105,110,113,107,108,106,72,109,70,63,64,104,111,102,67,122,28,112,103],"class_list":["post-2265","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-ajuda","tag-emocions","tag-ensurt","tag-fill","tag-filla","tag-filles","tag-fills","tag-infant","tag-infantil","tag-nen","tag-nena","tag-nit","tag-por","tag-pors","tag-psicoleg","tag-psicologa","tag-psicologia","tag-temor","tag-terrors"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2265","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2265"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2265\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2266,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2265\/revisions\/2266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2265"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2265"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2265"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}