{"id":2109,"date":"2021-11-04T20:17:41","date_gmt":"2021-11-04T20:17:41","guid":{"rendered":"https:\/\/espaifamilia.com\/?p=2109"},"modified":"2021-11-10T13:06:55","modified_gmt":"2021-11-10T13:06:55","slug":"com-potenciar-lautoestima-dels-fills","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/archives\/2109","title":{"rendered":"Com potenciar l\u2019autoestima dels fills"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"Autoestima\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

<\/p>\n

L\u2019altre dia al parc dos infants s\u2019estaven barallant perqu\u00e8 tots dos volien pujar al gronxador. Una havia estat esperant i l\u2019altre, m\u00e9s gran, s\u2019hi volia colar. La petita va dir-li amb inseguretat que all\u00f2 no es feia i el gran li va dir: \u201cara vaig jo perqu\u00e8 tu ets massa lletja\u201d. La petita, d\u2019uns 5 anys, va intentar aguantar el plor per\u00f2 quan la mare s\u2019hi va acostar no es va poder contenir. Vaig sentir com ella li deia que era la nena m\u00e9s bonica del m\u00f3n, per\u00f2 aix\u00f2 no va consolar la petita.\u00a0<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

Crec que no m\u2019equivoco si dic que tot pare\/mare\u00a0 voldria que l\u2019autoestima del seu fill es mantingu\u00e9s en uns nivells adequats. Tot i aix\u00ed, l\u2019autoestima no \u00e9s quelcom estable que ve amb el naixement de manera gen\u00e8tica, sin\u00f3 que va canviant en funci\u00f3 de les diferents experi\u00e8ncies amb les que ens anem trobant. En la inf\u00e0ncia, hi ha 4 fonts d\u2019autoestima:\u00a0<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

    \n
  1. El sentir-se estimats<\/strong> per una o m\u00e9s persones pel sol fet d\u2019existir, incondicionalment<\/strong>. En aquest sentit, comentaris com \u201csi no fas aix\u00f2, no t\u2019estimar\u00e9\u201d no ajuden a sentir-se segurs i estimats incondicionalment. O b\u00e9 quan l\u2019adult perd els papers en un enuig molt fort i fa sentir al nen que ja no \u00e9s fill seu, o que ja no l\u2019estima. La frase \u201cestima\u2019m quan menys ho mereixi, que ser\u00e0 quan m\u00e9s ho necessiti<\/strong>\u201d hauria de quedar registrada en totes les cases. Aquest pilar de seguretat, \u00e9s el que portar\u00e0 a l\u2019infant a pensar que caur\u00e0s b\u00e9 a la majora de gent que els cau b\u00e9 a ells, un cop els coneguin. El psiquiatra infantil Stanley Greenspan recomana mitja hora d\u2019estar pel terra amb el teu fill<\/strong> cada dia, deixant que sigui ell qui dirigeixi el joc i deixant el m\u00f2bil apagat per no rebre interrupcions.\u00a0<\/li>\n
  2. Autoestima social:<\/strong> sensaci\u00f3 de ser capa\u00e7 de fer amics, de dir coses interessants, i liderar o fer-te valer en un grup. S\u2019inicia a la llar, s\u2019est\u00e9n als amics propers i despr\u00e9s es pot estendre a gaireb\u00e9 qualsevol situaci\u00f3 social. Ajuda\u2019l a expressar-se assertivament, a tenir empatia i a saber escoltar activament. Evita que desenvolupi una sensaci\u00f3 de v\u00edctima, de que no hi pot fer res, que \u00e9s aix\u00ed. Observa\u2019l com interacciona amb els iguals, i remarca-li els aspectes positius \u201che vist que has fet aix\u00f2 amb el teu amic i estic molt orgullosa de tu\u201d<\/li>\n
  3. Autoestima f\u00edsica:<\/strong> la confian\u00e7a en tu mateix per la teva aparen\u00e7a i les teves capacitats, per la teva coordinaci\u00f3 i la confian\u00e7a en que el teu cos \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aprendre noves habilitats. Sovint anem construint aquesta autoestima amb les diferents experi\u00e8ncies, comparant els nostres resultats amb les expectatives que ten\u00edem o b\u00e9 amb els resultats dels nostres iguals.\u00a0<\/li>\n
  4. Autoestima intel\u00b7lectual:<\/strong> la sensaci\u00f3 que som, com a m\u00ednim, tan bons com els altres en situacions d\u2019aprenentatge d\u2019almenys algunes \u00e0rees d\u2019aprenentatge.\u00a0<\/li>\n<\/ol>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    El paper que tenim els pares en el proc\u00e9s de desenvolupament de l\u2019autoestima t\u00e9 molt a veure amb un acompanyament i guia<\/strong>, m\u00e9s que no pas una ensenyan\u00e7a directa. No serveix de res lloar-los de manera exagerada cada dia, doncs ells mateixos es compararan amb d\u2019altres i alhora, la resta del m\u00f3n tamb\u00e9 els donar\u00e0 inputs sobre ells. Deixar que tinguin experi\u00e8ncies positives i negatives, observant el seu proc\u00e9s des de lluny, sense anticipar la pitjor conseq\u00fc\u00e8ncia a aquelles situacions a les que s\u2019enfronten. Alhora i en paral\u00b7lel, anar parlant dels punts forts i febles que tots tenim, dels nostres i dels seus, naturalitzant la situaci\u00f3. \u201cJo s\u00f3c bona en nataci\u00f3, per\u00f2 la meva germana sempre ha estat millor\u201d i no passa res.\u00a0<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    Exageracions:<\/strong> Frases com\u00a0 \u201cets la m\u00e9s bonica de tots\u201d o \u201cel m\u00e9s intel\u00b7ligent del m\u00f3n\u201d no els ajuda a pujar l\u2019autoestima. En canvi, si descrivim el m\u00e9s objectivament possible el que ens agrada d\u2019ells, ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil que ens creguin: \u201cmira com et surten les letres \u201cm\u201d quan escrius\u201d(just despr\u00e9s d\u2019escriure\u2019n una) o b\u00e9 \u201cm\u2019ha agradat observar com et comportes amb la teva amiga, es notava que l\u2019havies fet sentir molt b\u00e9\u201d.\u00a0<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    Els infants sovint ens venen a preguntar si ens agrada el que hem fet. Quan aix\u00f2 es d\u00f3na sempre i per a qualsevol producci\u00f3 seva, tenim un infant dependent de la opini\u00f3 dels altres<\/strong>. Segurament no era la nostra intenci\u00f3, ja que normalment els pares volem que els nostres fills tinguin una autoestima sana i siguin resilients a les opinions alienes. Podem contestar-los amb una altra pregunta: com t\u2019has sentit quan l\u2019has acabat? Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t\u2019agrada a tu? O b\u00e9 contestar-los amb una observaci\u00f3: veig que t\u2019has esfor\u00e7at molt, veig que et sents satisfet…. Aquest tipus de respostes posen el focus en la seva opini\u00f3 com a m\u00e9s important que la nostra, posant-la aix\u00ed en valor.\u00a0<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    Deixar que puguin prendre cada vegada m\u00e9s decisions<\/strong> els far\u00e0 sentir empoderats i els entrenar\u00e0 a saber escollir, acceptar la p\u00e8rdua de les opcions no escollides, a estar contents amb all\u00f2 decidit, etc. Poden escollir la roba que es posaran, si portar o no abric a l\u2019hivern (a partir dels 7 anys. Deixem que aprenguin de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves decisions!), com decorar la seva habitaci\u00f3 etc. Evidentment, adaptant les opcions a l\u2019edat de l\u2019infant, doncs masses opcions quan no tenen la capacitat per raonar i preveure les conseq\u00fc\u00e8ncies dels seus actes tampoc seria positiu.\u00a0<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    Deixem-los ajudar a casa<\/strong>! Una de les necessitats b\u00e0siques dels infants \u00e9s el sentiment de que aporten coses a la fam\u00edlia. Si els ho fem tot nosaltres, no li donem l\u2019oportunitat d\u2019ajudar i desenvolupar valors prosocials tampoc. Fins i tot quan van a la llar poden aportar coses, nom\u00e9s es tracta d\u2019anar demanant-los que ens ajudin a posar taula, fer llits, cuinar, posar la rentadora, etc… Aix\u00f2 s\u00ed, quan els oferim ajudar-nos hem d\u2019estar disposats a dedicar-los el temps necessari per a ensenyar-los i la paci\u00e8ncia necess\u00e0ria per somriure quan trenquen un plat o deixen tot el menjar escampat per la cuina.\u00a0<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    Mostrar respecte pels sentiments,<\/strong> necessitats, opinions, prefer\u00e8ncies i decisions del teu fill tamb\u00e9 els fa sentir-se estimats, acceptats i importants per tu. Encara que les seves preocupacions o tristors ens semblin banals segons la nostra perspectiva, per a ells s\u00f3n importants i es mereixen que els escoltem activament, sense jutjar.\u00a0<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    L\u2019escolta activa<\/strong> l\u2019haur\u00edem de practicar m\u00e9s sovint. Implica deixar all\u00f2 que estas fent per centrar la teva atenci\u00f3 \u00fanica i exclusivament en el que el teu fill o filla t\u2019est\u00e0 explicant, deixant el m\u00f2bil o possibles distractors de banda. Sovint ens volen explicar les seves preocupacions i experi\u00e8ncies per a integrar-les, comprendre-les millor, no busquen que els donem un consell ni que els diguem el que han de fer ara. Si en algun cas volen consells, ho solen demanar expl\u00edcitament. Posant paraules al que els passa, aconsegueixen sentir-se millors. Podem ajudar-los a comprendre les emocions que han sentit i a comprendre que all\u00f2 que senten \u00e9s normal, per\u00f2 ser\u00e0 millor potenciar que siguin ells qui trobin la soluci\u00f3 als seus problemes, amb frases com ara \u201ci a partir d\u2019ara qu\u00e8 far\u00e0s?\u201d o b\u00e9 \u201cveig que aix\u00f2 et fa posar molt neguitosa, qu\u00e8 has pensat fer per solucionar-ho?\u201d<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

    Qu\u00e8 podem fer per a que l\u2019infant se senti escoltat activa i emp\u00e0ticament<\/strong>?<\/p>\n

    <\/p>\n

    <\/p>\n

      \n
    • Posar paraules a les seves emocions \u201cveig que aix\u00f2 et fa sentir decepcionat, veig que tu volies que passes aix\u00f2 i com no ha passat t\u2019has sentit frustrat…\u201d \u201cet fa sentir molt malament que sempre t\u2019acusin de ser el que treballa menys del grup a classe\u201d<\/li>\n
    • No jutjar: evitar dir coses com \u201cai, no \u00e9s per tant\u201d, \u201caix\u00f2 no \u00e9s veritat (per ells s\u00ed que ho \u00e9s), \u201cest\u00e0s fent una muntanya d\u2019un gra de sorra\u201d, \u201ces que tens la pell molt fina\u201d, \u201c\u00e9s que tu tamb\u00e9 ets molt pesadet quan vols\u201d<\/li>\n
    • No donar consells no demanats<\/li>\n
    • Mostrar inter\u00e8s per afavorir que parli<\/li>\n
    • Clarificar, obtenir m\u00e9s informaci\u00f3 \u201ci qu\u00e8 vas contestar-li? Des de quan esteu enfadats?\u201d<\/li>\n
    • Parafrasejar: \u201cllavors, per a tu el problema \u00e9s molt greu i per a ell no?\u201d \u201cel que m\u2019est\u00e0s dient \u00e9s que…\u201d \u201csi no ho he ent\u00e8s malament, el que ha passat…\u201d<\/li>\n
    • Resumir, repetir els fets i les idees m\u00e9s importants \u201cen resum, que el Jan ha ignorat la Mireia i a tu t\u2019ha molestat que pensin que has estat tu qui ha iniciat aquesta situaci\u00f3\u201d<\/li>\n<\/ul>\n

      <\/p>\n

      <\/p>\n

      Llenguatge: <\/strong>Les paraules poden fer molt m\u00e9s mal que els actes a la llarga. Hem de ser conscients que tot el que els diem provoca un impacte directe en la seva autoestima.\u00a0<\/p>\n

      <\/p>\n

      <\/p>\n

        \n
      • Proposem utilitzar el verb ESTAR<\/strong> enlloc del verb SER<\/strong>. No \u00e9s el mateix \u201cets un pesat\u201d que \u201cest\u00e0s insistint molt i aix\u00f2 em molesta\u201d ni tampoc \u201cets molt dolent\u201d que \u201cno est\u00e0s controlant la teva conducta i has fet mal a la Emma\u201d.<\/li>\n
      • Eliminem la paraula CULPA.<\/strong> Podem substituir-la per RESPONSABILITAT<\/strong>, treballant el concepte de que tots ens podem equivocar i el pensar qu\u00e8 hem apr\u00e8s de cada error (la mala conducta tamb\u00e9 \u00e9s una equivocaci\u00f3, doncs partim de la idea que tot infant voldria fer les coses b\u00e9 per a ser refor\u00e7at positivament). Som responsables del que fem i del que no fem, dels missatges verbals i dels no verbals, dels nostres errors i de la nostra felicitat…\u00a0 i en aquest sentit el modelatge dels pares tamb\u00e9 ser\u00e0 important.\u00a0<\/li>\n
      • Eliminar tamb\u00e9 les paraules SEMPRE i MAI<\/strong> quan es dirigeixen a l\u2019infant. Perqu\u00e8 no \u00e9s veritat i perque no donen opci\u00f3 de sortida ni d\u2019aprenentatge per a fer millor les coses. Si \u201cmai recullo les joguines\u201d o \u201csempre m\u2019enfado a la primera\u201d ser\u00e0 que s\u00f3c aix\u00ed i que no ho puc canviar.\u00a0<\/li>\n<\/ul>\n

        <\/p>\n

        <\/p>\n

        Correcci\u00f3 en privat i amb respecte<\/strong>. Com m\u00e9s petits siguin m\u00e9s necessitaran una correcci\u00f3 immediata, mentre que els m\u00e9s grans podran esperar a arribar a casa i dir-los \u201caix\u00f2 que has fet aquest mat\u00ed m\u2019ha fet sentir malament… Creus que ho podries fer d\u2019una altra manera la propera vegada?\u201d. Quan s\u00f3n petits cal practicar el saber corregir-los amb respecte, de manera calmada i educada. Les emocions negatives que ens proporcionen les creences que tenim sobre l\u2019educaci\u00f3 i sobre els infants (\u201ca la seva edat ja hauria de saber controlar la seva frustraci\u00f3\u201d \u201csi segueix aix\u00ed es pot convertir en un tir\u00e0\u201d \u201ces pensa que pot fer el que vulgui, que \u00e9s la reina de la casa\u201d…) no ens ajuden a mantenir la calma i a pensar amb serenor i tranquil\u00b7litat.\u00a0<\/p>\n

        <\/p>\n

        <\/p>\n

        Sabem que tot aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil<\/strong>, implica un nivell d\u2019autocontrol de la conducta, els pensaments i les emocions que no solem tenir els humans. No passa res si ens equivoquem, sempre podem demanar perd\u00f3 i fer de model per quan ells s\u2019equivoquen, alliberant-los de la pesada c\u00e0rrega de tenir uns pares perfectes quan ells senten que s\u2019equivoquen tant. Hem de tenir clar l\u2019objectiu, l\u2019horitz\u00f3, i anar-nos entrenant i caminant cap a ell.\u00a0<\/p>\n

        <\/p>\n

        <\/p>\n

        Per \u00faltim, els motius que ens fan patir estr\u00e8s a la feina i en la gesti\u00f3 de la casa i la fam\u00edlia no es podran canviar, per\u00f2 s\u00ed podrem canviar la manera com ho interpretem<\/strong> i com deixem que ens afecti. En aquest sentit, invertir un temps per a nosaltres, per fer el que ens agrada i ens senta b\u00e9,\u00a0 revertir\u00e0 en l\u2019estat emocional en el que estarem la resta de la setmana. Les sessions de ioga, meditaci\u00f3, relaxaci\u00f3 i Mindfulness s\u00f3n potents eines que ens poden ajudar a calmar-nos i a centrar l\u2019atenci\u00f3 en el moment present, en all\u00f2 positiu que la vida ens regala cada dia.\u00a0<\/p>\n

        <\/p>\n

        <\/p>\n

        Articles relacionats:\u00a0<\/p>\n

        <\/p>\n

        <\/p>\n

          \n
        • Els nens dif\u00edcils: eines per a facilitar-nos la vida.\u00a0<\/li>\n<\/ul>\n

          <\/p>\n

          <\/p>\n

          <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

          L\u2019altre dia al parc dos infants s\u2019estaven barallant perqu\u00e8 tots dos volien pujar al gronxador. Una havia estat esperant i l\u2019altre, m\u00e9s gran, s\u2019hi volia colar. La petita va dir-li amb inseguretat que all\u00f2 no es feia i el gran li va dir: \u201cara vaig jo perqu\u00e8 tu ets massa lletja\u201d. La petita, d\u2019uns 5 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[53,49,44,51,52,50,48,47],"class_list":["post-2109","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-blog","tag-acompanyament","tag-ajudar-als-nostres-fills","tag-autoestima","tag-estimar","tag-guia","tag-pares","tag-psicologia-2","tag-trucs"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2109"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2123,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2109\/revisions\/2123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}