{"id":1939,"date":"2021-04-10T16:58:18","date_gmt":"2021-04-10T16:58:18","guid":{"rendered":"https:\/\/espaifamilia.com\/?p=1939"},"modified":"2021-04-11T06:53:10","modified_gmt":"2021-04-11T06:53:10","slug":"trucs-per-ajudar-al-meu-fill-altament-sensible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/archives\/1939","title":{"rendered":"Trucs per ajudar al meu fill altament sensible"},"content":{"rendered":"

Vam veure en l\u2019article \u201c\u00c9s el meu fill altament sensible?\u201d que un de cada 5 nens tenen aquest tret de personalitat. Segons Elaine Aron, aix\u00f2 pot ser meravell\u00f3s, si se sap tractar. Per\u00f2 tamb\u00e9 tenen un risc, la tend\u00e8ncia a la sobresaturaci\u00f3 i sobreactivaci\u00f3, a patir estr\u00e8s per no poder gestionar la enorme quantitat d\u2019est\u00edmuls que els arriben.<\/p>\n\n\n\n

\u201cAra sabem, gr\u00e0cies a varies investigacions, que aquests nens s\u00f3n m\u00e9s vulnerables als efectes d\u2019un entorn negatiu, per\u00f2 tamb\u00e9 responen molt m\u00e9s positivament que la resta si creixen en un context familiar positiu, afectu\u00f3s i respectu\u00f3s\u201d, ens diu Aron, i Zegers afegeix que \u201camb freq\u00fc\u00e8ncia estan dotats d\u2019unes dosis d\u2019empatia, \u00e8tica i talent inusuals, i constitueixen un recurs molt valu\u00f3s per a les seves fam\u00edlies, per\u00f2 tamb\u00e9 per al m\u00f3n en general\u201d<\/p>\n\n\n\n

Com podem, doncs, esdevenir aquesta fam\u00edlia positiva que necessita el nostre infant? La nostra autora de refer\u00e8ncia ens proposa 4 claus:<\/p>\n\n\n\n

  1. Autoestima:<\/strong> <\/span>sovint els NAS (Nens altament sensibles) es veuen molt afectats i impactats per les correccions dels adults, s\u2019ho prenen com a missatges globals sobre la seva v\u00e0lua. Intenten normalment seguir les regles, i quan se\u2019ls diu que han com\u00e8s un error, processen en profunditat  la informaci\u00f3 per evitar tornar a cometre\u2019l. Si se\u2019ls critica massa, poden arribar a la conclusi\u00f3 que \u00e9s millor suposar que estan normalment equivocats i aqu\u00ed comencen les inseguretats. Ells s\u00f3n molt autocr\u00edtics, observen i avaluen cada situaci\u00f3. No solen jutjar a aquelles persones a les que perceben com necessitades d’amor i acceptaci\u00f3, per\u00f2 poden ser taxatius amb l\u2019esp\u00e8cia humana en general, o amb ells mateixos i els que tenen m\u00e9s a prop. De fet, no solen necessitar cap tipus de cr\u00edtiques, ja que ells se solen castigar prou a s\u00ed mateixos<\/strong>. Per tant, tamb\u00e9 caldr\u00e0 preparar-los mentalment per a que interpreti correctament les situacions. Dir-li \u201caix\u00ed s\u00f3n les coses\u201d incrementa la seva sensaci\u00f3 de no encaixar en el m\u00f3n. Necessiten un suport extra per a desenvolupar una resposta interior, doncs la resta esperaran d\u2019ell\/a el mateix que dels no sensibles. En resum: evitar: culpabilitzar-los, ignorar les seves emocions, o encara pitjor, ridiculitzar-los o fer-los sentir febles, vulnerables o que tenen alguna cosa defectuosa. Aqu\u00ed teniu el link amb m\u00e9s informaci\u00f3 sobre l\u2019autoestima. Els NAS tenen m\u00e9s tend\u00e8ncia al realisme depressiu, que ser\u00e0 millor no contrarrestar amb comentaris exageradament positius <\/strong>\u201cets fant\u00e0stica!\u201d \u201cets el millor!\u201d, perqu\u00e8 no ser\u00e0 cre\u00efble per a ells\/elles, \u00e9s millor emprar un realisme positiu i verbalitzar sense fer grans festes all\u00f2 que fan b\u00e9 i el perqu\u00e8 ens agrada. Frases com: \u201ctots ens equivoquem\u201d \u201cdels errors s\u2019apr\u00e8n\u201d o \u201ctots tenim punts forts i punts febles\u201d<\/strong> haurien de dir-se cont\u00ednuament, incl\u00f2s utilitzant contes <\/span>o dibuixos animats per a parlar dels errors dels protagonistes. Animar-los a v\u00e8ncer les seves pors al frac\u00e0s, mostrant-los confian\u00e7a, i analitzant \u201cel pitjor que pot passar si no ho fas b\u00e9 \u00e9s…\u201d<\/strong> que sempre relativitza les situacions. I recordem que som models d\u2019autoestima! Parla amb orgull i admiraci\u00f3 de la seva sensibilitat, la seva capacitat d\u2019observaci\u00f3, la seva profunditat de pensament, la creativitat, intu\u00efci\u00f3, compassi\u00f3… Per\u00f2 de manera concreta i contextualitzada, sense grandiloq\u00fc\u00e8ncies.<\/li>
  2. Reduir la culpabilitat:<\/span><\/strong> sentir remordiment per haver com\u00e8s un error \u00e9s sa i incita a l\u2019acci\u00f3 per a solucionar-ho. Per\u00f2 la culpabilitat fa sentir dolent\/a a la persona que la sent, sense donar opcions per a millorar la situaci\u00f3, sentint-se impotent. Hi ha algunes cultures, com la japonesa o la xinesa, on la culpabilitat \u00e9s la base de les relacions. La cultura cat\u00f2lica tamb\u00e9 ha fet sentir culpables i pecadors a moltes persones al llarg de la hist\u00f2ria. \u00c9s per aquest motiu, que per posar l\u00edmits a un NAS<\/strong> (que els necessiten igual que qualsevol altre nen) haurem de ser m\u00e9s subtils<\/strong> i orientar la seva reflexi\u00f3 cap a la soluci\u00f3<\/strong>. Perqu\u00e8 si fomentem m\u00e9s aquest sentiment de culpabilitat, de sentir-se malvats en tot moment, arribar\u00e0 un moment que apareixer\u00e0 la profecia autocomplerta<\/strong> i sentir\u00e0 que ha de ser dolent amb els altres, apareixent comportaments hostils, violents i poc emp\u00e0tics. Per altra banda, vigilem amb el modelatge: ens sentim culpables nosaltres tamb\u00e9? No projectem les nostres esperances del que voldr\u00edem que esdevingu\u00e9s en el futur: parlem-ne de la manera m\u00e9s imparcial possible. No comparis amb altres nens: centra\u2019t en les virtuts de cada nen. Vigilem amb les nostres exageracions, ironies, burles… Assegura\u2019t que no se sent causant de cap conflicte familiar.<\/li>
  3. Disciplina positiva i sensata:<\/span><\/strong> el desenvolupament moral del nen es realitza des del naixement amb la relaci\u00f3 estreta amb els seus cuidadors: poc a poc van sent conscients de que les necessitats dels altres no s\u00f3n les seves i que de vegades entren en conflicte. Sobre els 3 anys comencen a acceptar el punt de vista del progenitor i el fan propi: s\u2019ha de fer primer aix\u00f2 aix\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s perill\u00f3s fer-ho d\u2019una altra manera. Les investigacions han descobert que els valors s\u2019interioritzen millor quan el nivell d\u2019excitaci\u00f3 del nen est\u00e0 dins dels l\u00edmits de la normalitat: \u201cno cridis o despertar\u00e0s al pare\u201d \u201cA l\u2019Aina li fa mal que li donis patades\u201d. Tenen tend\u00e8ncia a evitar el risc de critica o c\u00e0stig<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019adonar-se del que est\u00e0 passant, reflexionar i inhibir el seu comportament. Sense pegar, sense culpabilitzar, sense retirar carinyo, sense a\u00efllar. Un canvi en el to de veu ser\u00e0 suficient per un NAS<\/strong>. Primer cal calmar al nen i despr\u00e9s decidir quina \u00e9s la disciplina adequada. La prevenci\u00f3 <\/strong>\u00e9s una bona estrat\u00e8gia: que les normes siguin clares<\/strong> i adequades a l\u2019edat, recordar-les quan calgui, i pactant-les amb ell o ella sempre que sigui possible. Si t\u00e9 brots de desobedi\u00e8ncia o explosions sovint, potser \u00e9s que li est\u00e0s exigint massa per la seva edat i temperament. Els NAS no poden expressar en veu alta tot el que pensen i observen, sin\u00f3 que tendeixen a pensar primer si el seu comentari ser\u00e0 \u00fatil en aquell moment i per a aquella persona. Val la pena reflexionar sobre el que hagi portat a un NAS a trencar una regla<\/strong>: sentiment d\u2019injust\u00edcia? Sobresaturaci\u00f3? I rec\u00f3rrer a l\u2019humor i a les distraccions per a que respectin les normes tamb\u00e9 es positiu. Les rutines i estructura a casa els ajuden a sentir-se segurs. Necessiten una escolta atenta i emp\u00e0tica, sentir-se compresos. Si creus que ha dit una mentida, jo no intentaria esbrinar la veritat i deixar-lo en evidencia, \u201cno se si creure\u2019m a tu o al teu tutor\u201d . Per a que puguem confiar els uns amb els altres ,haurem de dir-nos la veritat, i se que tu dius la veritat sempre que pots<\/strong>. Si no pots espero que em diguis per que t\u2019ha resultat tan dif\u00edcil, si no ara, m\u00e9s tard\u201d. En determinats casos, cal una reparaci\u00f3 per part de l\u2019infant. Cal assegurar-nos que ha ent\u00e8s qu\u00e8 pot fer la propera vegada que se senti aix\u00ed. \u201cSe que t\u2019agradaria tenir totes les joguines, per\u00f2 com se sentiria el teu amic? Com creus que podem aconseguir que els dos estigueu contents?<\/strong>\u201d. Si has de posar conseq\u00fc\u00e8ncies, que siguin breus i suaus, i relacionades amb el comportament, i sabent que incrementarem l\u2019ansietat del nen. Posteriorment, parleu del que ha passat i del que podeu fer la propera vegada. Sobretot, no amenacis amb coses que no complir\u00e0s<\/strong>. Assegura\u2019t que sap el que s\u2019espera d\u2019ell. No deixis que el teu NAS utilitzi la seva sensibilitat per a manipular als altres<\/strong>.<\/li>
  4. Aprendre a parlar de la sensibilitat:<\/span><\/strong> Us preguntareu si \u00e9s sa parlar-ne amb ell del seu tret de personalitat, per si es poden sentir diferents. Per\u00f2 tot NAS s\u2019adona de que \u00e9s diferent<\/strong>. El que cal \u00e9s donar-li una visi\u00f3 positiva del tema, ja que de les coses que no parlem amb els nostres fills, correm el risc que ells se\u2019n facin una idea equivocada. Caldr\u00e0 adaptar el llenguatge a l\u2019edat del nen, i potser iniciar la conversa explicant-li les caracter\u00edstiques que comparteixes amb ell. Deixa-li clar que no \u00e9s l\u2019\u00fanica persona altament sensible, que tots tenim uns quants trets de temperament que predominen sobre els altres.<\/strong> \u00c9s important que quan sorgeixi algun problema en relaci\u00f3 al tret, et centris en la soluci\u00f3, no en el tret en s\u00ed. \u201cpodr\u00edem haver portat un jersei\u201d en lloc de \u201c com que el fret t\u2019afecta tant, en ser altament sensible..\u201d. Si es queixa de ser massa sensible, recorda-li l\u2019exemple de quan aquest tret li va suposar una avantatja. Deixa-li clar les maneres que creus que pot canviar i quines altres et sembla menys probable que canvi\u00ef. Identifica persones altament sensibles que el teu fill conegui i admiri. Si ell\/ella hi est\u00e0 d\u2019acord, ser\u00e0 tamb\u00e9 important parlar del tret amb els altres<\/strong> (professors, familiars…), per\u00f2 cal valorar quant de temps tens per a l\u2019explicaci\u00f3 i fins a quin punt aquella persona t\u00e9 la mentalitat oberta o podria distorsionar la informaci\u00f3 i donar-la a la persona equivocada? Abans de treure el tema, sondeja i escolta les seves opinions i creences sobre les personalitats dels nens i sobre el teu en particular. Pots tenir preparada una frase, pactada amb el teu fill: \u201ct\u2019he de dir que el meu fill pertany al 15-20% de persones que neixen amb un sistema nervi\u00f3s molt sensible. S\u00f3n persones que s\u2019adonen de tots els detalls, per\u00f2 que se sobresaturen amb facilitat quan hi ha massa est\u00edmuls”.<\/strong> Prepara\u2019t per les frases d\u2019altres pares:
    1. El teu fill \u00e9s molt t\u00edmid: jo diria que m\u00e9s aviat \u00e9s observador, d\u2019aqu\u00ed a uns minuts ja veur\u00e0s com interacciona amb tots.<\/li>
    2. El teu fill \u00e9s massa sensible: Doncs a mi m\u2019encanta que sigui sensible, hi ha alguna cosa en concret del que fa que pugui ser un problema per tu?<\/li>
    3. Qu\u00e8 li passa? A tots els nens els agrada….:  Per gustos els colors.<\/li>
    4. Tots els nens s\u00f3n especials, el teu no hauria de rebre un tracte diferent: les necessitats educatives de cada nen s\u00f3n diferents, si l\u2019objectiu de l\u2019escola \u00e9s que tots els nens aprenguin i es desenvolupin com a persones, cal saber qu\u00e8 necessita cadasc\u00fa.<\/li>
    5. Si optes per no dir res quan alg\u00fa diu algun comentari imprec\u00eds o despectiu sobre la sensibilitat, assegurat d\u2019explicar-li al teu fill per qu\u00e8 no t\u2019has pronunciat.<\/li><\/ol><\/li>
    6. Prevenci\u00f3 i Anticipaci\u00f3<\/span><\/strong>: per a que l’infant aprengui a anticipar-se i a preparar-se per les situacions que el poden fer reaccionar, cal que des de ben petit fem prevenci\u00f3 i ens anticipem als possibles problemes. No podem fer-los cr\u00e9ixer en bombolles protectores, per\u00f2 tampoc podem sobreexposar-los a aquelles situacions que els fan sentir malament. M\u00e9s val anar fent progressivament. Si sabem que les textures li produeixen rebuig, anem exposant-lo progressivament a textures diferents: gespa, sorra, plastilina casera, pintura amb les mans, pintura amb el cos, etc… Si volem poder-lo portar a espais molt concorreguts, amb molta gent o molt soroll, podem aproximar-nos a les festes poc a poc: primer mirar la situaci\u00f3 des de lluny, i anar acostant-nos-hi fins que un dia puguem estar en el centre de la festivitat una estoneta. Els materials sensorials, en aquest sentit, ens poden ajudar molt\u00edssim: auriculars que redueixen el soroll, ulleres de sol, armilles de pressi\u00f3, bandes el\u00e0stiques per moure els peus a les cadires, fidgets relaxants, aromater\u00e0pia, estimulaci\u00f3 visual amb taules de llum o \u00edtems il\u00b7luminadors (l\u00e0mpades, palmeres, projectors…).<\/li><\/ol>\n\n\n\n

      Articles relacionats:<\/p>\n\n\n\n

      • Com potenciar l\u2019autoestima dels fills<\/li>
      • \u00c9s al meu fill altament sensible?<\/li><\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        Vam veure en l\u2019article \u201c\u00c9s el meu fill altament sensible?\u201d que un de cada 5 nens tenen aquest tret de personalitat. Segons Elaine Aron, aix\u00f2 pot ser meravell\u00f3s, si se sap tractar. Per\u00f2 tamb\u00e9 tenen un risc, la tend\u00e8ncia a la sobresaturaci\u00f3 i sobreactivaci\u00f3, a patir estr\u00e8s per no poder gestionar la enorme quantitat d\u2019est\u00edmuls […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[11,23,26,29,24,21,30],"class_list":["post-1939","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-acompanyament_familiar","tag-disciplina-positiva","tag-educacio","tag-educacio-emocional","tag-educacio-parental","tag-intelligencia-emocional","tag-nens-altament-sensibles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1939","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1939"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1939\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1946,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1939\/revisions\/1946"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1939"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1939"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1939"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}