{"id":1928,"date":"2021-04-10T16:32:41","date_gmt":"2021-04-10T16:32:41","guid":{"rendered":"https:\/\/espaifamilia.com\/?p=1928"},"modified":"2021-04-10T16:45:05","modified_gmt":"2021-04-10T16:45:05","slug":"habilitats-que-necessitaran-els-nens-despres-del-covid-19-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/archives\/1928","title":{"rendered":"Habilitats que necessitaran els nens despr\u00e9s del COVID-19"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

<\/p>\n

A dia d\u2019avui encara no sabem quan aconseguirem aturar aquesta pand\u00e8mia, quan sortiran les vacunes i quan estaran disponibles per a tota la poblaci\u00f3. Molts s\u00f3n els experts que alerten de les <\/span>conseq\u00fc\u00e8ncies emocionals i de salut <\/span>mental que tot aix\u00f2 tindr\u00e0 sobre molts infants. Com a pares, aquest ser\u00e0 el primer repte al que ens haurem d\u2019enfrontar: com acompanyarem emocionalment als nostres fills per a que el fet d\u2019haver viscut aquesta \u00e8poca tingui les m\u00ednimes seq\u00fceles en el seu desenvolupament personal. <\/span><\/p>\n

Per\u00f2 hi ha un segon aspecte a tenir en compte: el m\u00f3n canviar\u00e0, les societats es replantejaran els seus valors, les maneres de conviure i les metodologies de treball donaran un tomb. Es diu, a m\u00e9s, que despr\u00e9s del coronavirus vindran altres possibles pand\u00e8mies. Tant si ser\u00e0 aix\u00ed com si no, molts dels canvis que tot aix\u00f2 suposar\u00e0 encara s\u00f3n imprevisibles, per\u00f2 d\u2019altres els podem intuir ara mateix: tots necessitarem esdevenir experts en noves tecnologies, ja que aquestes seran les que ens permetran continuar relacionant-nos amb seguretat, treballar de manera m\u00e9s eficient, aprendre i evolucionar des de casa, etc… Els governs actuals ho tenen clar i ja estan impulsant les formacions online, les ind\u00fastries 4.0. <\/p>\n

Quines habilitats necessiten <\/span>desenvolupar r\u00e0pidament els nostres fills, doncs?<\/span><\/b> En un m\u00f3n cada cop m\u00e9s basat <\/span>en les noves tecnologies (l\u2019escola inclosa), on la presencialitat deixar\u00e0 de <\/span>ser imprescindible, la sensaci\u00f3 de connexi\u00f3 i el treball en cooperaci\u00f3 des de <\/span>la dist\u00e0ncia esdevindran primordials… I com es far\u00e0 aix\u00f2? Nous programes i <\/span>aplicacions inform\u00e0tiques apareixeran, els coneixements deixaran de ser importants <\/span>per donar cabuda a compet\u00e8ncies, <\/span>habilitats i valors, com ara iniciativa, autodisciplina, autoconeixement, autoregulaci\u00f3 dels aprenentatges, autonomia, responsabilitat, ser autodidactes, automotivaci\u00f3, valentia, resili\u00e8ncia i intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional.<\/span><\/p>\n

Com podem, doncs, ajudar-los en aquest cam\u00ed per a adaptar-se als grans canvis que ens esperen?<\/b><\/p>\n

1. Autonomia:<\/b><\/span> <\/span>els infants de societats occidentals estan molt acostumats a ser el centre de <\/span>les mirades dels seus pares, tant per b\u00e9 com per mal. A les escoles, cada any <\/span>ens sorpren\u00edem de com anava evolucionant la quantitat de nens que entraven a P3 <\/span>amb xumet, o amb cotxet, o amb bolquers. Est\u00e0 clar que aquest darrer aspecte t\u00e9 <\/span>una gran part evolutiva (si el nen no est\u00e0 neurol\u00f2gicament preparat, no podr\u00e0 <\/span>controlar esf\u00ednters), per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia una part educativa (els pares no els <\/span>havien parlat mai d\u2019orinar a la gibrelleta, no n\u2019havien vist cap i ni tan sols <\/span>sabien que hi havia una altra opci\u00f3). Nens de P4 que no sabien cordar-se els <\/span>botons de la bata perqu\u00e8 a casa no havien tingut cap oportunitat de fer-ho. <\/span>Nens de P5 que s\u2019havien instaurat en el \u201cno seeee\u201d, \u201cno puuuc\u201d, amb una <\/span>cantarella que feia intuir que esperaven que els ho fessis tu abans que <\/span>intentar-ho ells. L\u2019autonomia \u00e9s la base de l\u2019autoestima. O no heu vist com <\/span>s\u2019infla un infant quan aconsegueix fer una cosa que li costava? \u00c9s a base d\u2019aconseguir <\/span>fites dif\u00edcils que els nens van creient que s\u00f3n capa\u00e7os, que si s\u2019esforcen ho <\/span>aconseguiran. Per\u00f2 malauradament, en aquesta societat tan fren\u00e8ticament <\/span>estressada, els pares no tenien temps d\u2019esperar els 10 intents que necessiten <\/span>els seus fills abans d\u2019aprendre a cordar-se les sabates o a treure\u2019s la <\/span>samarreta. Alguns ni es plantegen demanar-ho al seu fills perqu\u00e8 no creuen que <\/span>pugui. I aquesta \u00e9s la segona font d\u2019autoestima: si el meu pare creu que no <\/span>puc, \u00e9s que no s\u00f3c capa\u00e7. Les pors i les presses dels adults no s\u00f3n bons <\/span>companys de l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019evoluci\u00f3 sana d\u2019aquests. L\u2019autonomia es comen\u00e7a a <\/span>treballar des que s\u00f3n beb\u00e8s. Els adults que decidim ser pares, hem de saber que <\/span>\u00e9s una responsabilitat, que comporta un esfor\u00e7 i un canvi de prioritats, i que <\/span>haurem de canviar moltes coses, entre elles, els \u201ctempos\u201d en que est\u00e0vem <\/span>acostumats a funcionar. Haurem de baixar el ritme i observar molt. <\/span>Acostumar-nos a preguntar-nos abans d\u2019actuar: \u201cel que vaig a fer-li, ho podria <\/span>fer ell sol si li enseny\u00e9s?\u201d si la resposta \u00e9s s\u00ed i tenim el temps necessari, <\/span>preparem-nos per somriure, relaxar-nos, observar com fan el proc\u00e9s <\/span>d\u2019aprenentatge tot motivant-los pels petits \u00e8xits que vagin tenint. Exemples: <\/span>preparar-se l\u2019esmorzar o el berenar, cordar-se les sabates, vestir-se, o m\u00e9s <\/span>endavant, sobre els 8-9 anys: anar a llen\u00e7ar la brossa, anar a comprar pa, <\/span>fer-se el seu horari de deures, emprar l\u2019agenda i el rellotge de manera <\/span>aut\u00f2noma… Valorem si les nostres pors s\u00f3n les que no els deixen cr\u00e9ixer i <\/span>evolucionar. Els deixem equivocar-se? Els errors s\u00f3n grans oportunitats <\/span>d\u2019aprenentatge, saben autocorregir-se i seguir-ho intentant? Thomas Alva Edison <\/span>va dir: \u201cNo vaig fracassar, nom\u00e9s vaig descobrir 999 maneres de com no fer una <\/span>bombeta\u201d.<\/span><\/p>\n

     <\/span>2. Responsabilitat: <\/b><\/span>Un cop hem deixat de ser el penja-motxilles o l\u2019agenda dels nostres fills per <\/span>whatsapp, hem de comen\u00e7ar a atorgar-los petites responsabilitats familiars. Als <\/span>3 anyets ja poden parar i desparar la taula, si est\u00e0 al seu abast. Posar la <\/span>roba que es treuen a la cistella de la roba bruta, recollir les joguines, <\/span>etc… Cal, doncs, mantenir una petita xerrada i fer-los veure que som un equip <\/span>familiar, que treballant en equip tothom es pot sentir feli\u00e7 i realitzat i <\/span>s\u2019aprofiten les sin\u00e8rgies (podeu ensenyar algun dels curts sobre valors i <\/span>treball en equip que hem comentat a l\u2019article sobre intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional), <\/span>i que a mida que es vagin fent grans hauran de responsabilitzar-se de m\u00e9s <\/span>tasques a casa. Ser conscients que cr\u00e9ixer implica assolir nous drets i nous <\/span>deures, i aix\u00f2 significa fer-se m\u00e9s responsables. Mireu que no ho visquin com <\/span>una obligaci\u00f3 ni un c\u00e0stig, sin\u00f3 com la manera de que qualsevol equip funcioni <\/span>millor i siguem tots m\u00e9s feli\u00e7os, la manera d\u2019estimar-nos m\u00e9s i millor. Si ens <\/span>hem adonat que ja hem dit m\u00e9s de 15 vegades el mateix al nostre fill, hi ha <\/span>alguna cosa que no est\u00e0 funcionant. Hem de percebre quin \u00e9s el seu inter\u00e8s o <\/span>motivaci\u00f3 per a continuar fent el que no us agrada. Fixem-nos si sempre que li <\/span>ho diem 3 vegades li acabem fent nosaltres la feina, si quan els estem renyant <\/span>\u00e9s l\u2019\u00fanic moment del dia que estem amb ells (ja que no reservem un temps diari <\/span>a estar disponibles per ells en positiu), si nom\u00e9s donem ordres i no argumentem <\/span>la necessitat de fer-ho aix\u00ed, si ells no veuen la l\u00f2gica de per qu\u00e8 ho han de <\/span>fer, si amenacem i no complim…Ser\u00e0 molt m\u00e9s efica\u00e7 una assemblea familiar per <\/span>parlar dels vostres arguments amb tranquil\u00b7litat i serenor, i per preguntar-los <\/span>qu\u00e8 en pensen d\u2019aquests arguments, com se senten quan els renyem, o qu\u00e8 els <\/span>agradaria que pass\u00e9s. Mirem si estem essent massa exigents i els estem demanant <\/span>quelcom massa dif\u00edcil per la seva edat. Fixem-nos si estem donant un model <\/span>contradictori al que els demanem que facin, o pel contrari, el nostre <\/span>perfeccionisme no ens permet veure que ho han intentat fer a la seva manera <\/span>per\u00f2 com no hem sabut valorar el seu esfor\u00e7 ni hem estat satisfets amb el <\/span>resultat, han tirat la tovallola. Per \u00faltim, hem d\u2019acompanyar els nostres <\/span>infants a partir dels 2-3 anys en el cam\u00ed de l\u2019ego-centrisme al eco-centrisme.<\/span><\/p>\n

   El ser conscient de les meves necessitats per\u00f2 tamb\u00e9 de les dels altres, de que <\/span>vivim en comunitat i que hi ha d\u2019haver un equilibri per al benestar de tots. Si <\/span>l\u2019altre \u00e9s feli\u00e7, aix\u00f2 repercutir\u00e0 en la meva felicitat. Educar en la <\/span>interioritat (autoconeixement i reflexi\u00f3 continua sobre qui s\u00f3c i com vull <\/span>millorar) i en l\u2019alteritat (coneixement dels altres i reflexi\u00f3 sobre com puc <\/span>millorar el seu benestar), essent conscients que formem part d\u2019una comunitat i <\/span>que, per tant, hi tenim una responsabilitat.<\/span><\/p>\n

     <\/span>3. Perseveran\u00e7a: <\/b><\/span>quan s\u2019equivoquen, hem de preguntar \u201ci qu\u00e8 has apr\u00e8s? Com ho far\u00e0s la propera <\/span>vegada?\u201d. Quan ens expliquen alguna excusa, podem preguntar \u201cquina part era <\/span>responsabilitat teva? Qu\u00e8 podies haver fet tu per a que aix\u00f2 no pass\u00e9s?\u201d. Quan <\/span>es queixen, o es victimitzen, podem acollir la seva emoci\u00f3 (\u201cveig que et sents <\/span>frustrat \/ decepcionat… no \u00e9s una situaci\u00f3 f\u00e0cil\u201d) per immediatament despr\u00e9s <\/span>preguntar per la soluci\u00f3: \u201cqu\u00e8 has apr\u00e8s de la situaci\u00f3? Qu\u00e8 far\u00e0s si et torna <\/span>a passar?\u201d. Orientar als nostres fills a la cerca de la soluci\u00f3 un cop l\u2019emoci\u00f3 <\/span>ja ha passat (mentre duri l\u2019emoci\u00f3 no podran pensar ni reflexionar, i \u00e9s l\u00edcit <\/span>que els deixem experimentar les emocions, tot ha de tenir el seu temps) els <\/span>ajudar\u00e0 a tenir una perspectiva m\u00e9s optimista de la vida. En aquest punt, la <\/span>creativitat i el pensament divergent \u00e9s un gran aliat, ja que ens ajudar\u00e0 a <\/span>trobar solucions innovadores i originals als problemes. Motivem-los a continuar <\/span>intentant-ho, a no tirar la tovallola, inspirem-los amb les nostres actituds i <\/span>actuacions perseverants, fem-los veure que creiem en ells, i que si m\u00e9s no, en <\/span>trauran un aprenentatge. Si valorem l\u2019esfor\u00e7 m\u00e9s que el resultat, si reforcem positivament <\/span>i realista els petits passos que els acosten al seu objectiu, aconseguirem <\/span>infants perseverants que lluitaran pels seus somnis.<\/span><\/p>\n

     <\/span>4. Autodid\u00e0ctica: <\/b><\/span>motivar per a la curiositat, incitar a fer-se preguntes, no donar-los els <\/span>continguts mastegats, que aprenguin a buscar les respostes a les seves <\/span>preguntes ells sols, guiar-los per a que s\u00e0piguen on s\u00f3n les fonts d\u2019informaci\u00f3 <\/span>i acompanyar-los nom\u00e9s quan ells ens ho demanen. Compartir interessos i <\/span>motivacions, engrescar-se m\u00fatuament, posar-los reptes, endevinalles i <\/span>intrigues, gaudir del joc d\u2019estrat\u00e8gia, entrenar-los en ser observadors de la <\/span>vida, a sorprendre\u2019s amb les petites coses, a voler saber m\u00e9s i aprofundir, <\/span>sense acceptar la primera resposta com a bona, anar definint la seva opini\u00f3 <\/span>cr\u00edtica per saber posar en dubte all\u00f2 que no els quadra. La obedi\u00e8ncia cega i <\/span>el conformisme s\u00f3n la ant\u00edtesis del tenir criteri propi i de la comunicaci\u00f3 <\/span>assertiva. Els nens necessiten l\u00edmits, per\u00f2 vigilem com els posem: avui dia el <\/span>\u201cperqu\u00e8 jo ho dic\u201d o \u201ca casa meva es fa el que jo dic\u201d ja no s\u2019hauria de sentir <\/span>a cap casa.<\/span><\/p>\n

 5. Intel\u00b7lig\u00e8ncia <\/span>emocional:<\/span><\/b> aquella que les m\u00e0quines mai podran tenir i on mai ens podran substituir. \u00c9s la capacitat de recon\u00e8ixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions (Goleman 1995). <\/span>En <\/span>aquest <\/span>article explicava com <\/span>potenciar-la.<\/span><\/p>\n

 <\/span><\/p>\n

Articles relacionats:<\/p>\n

Com potenciar la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional dels nostres fills<\/span>
<\/span><\/p>\n

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A dia d\u2019avui encara no sabem quan aconseguirem aturar aquesta pand\u00e8mia, quan sortiran les vacunes i quan estaran disponibles per a tota la poblaci\u00f3. Molts s\u00f3n els experts que alerten de les conseq\u00fc\u00e8ncies emocionals i de salut mental que tot aix\u00f2 tindr\u00e0 sobre molts infants. Com a pares, aquest ser\u00e0 el primer repte al que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1928","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1928"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1928\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1936,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1928\/revisions\/1936"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}