Al 2015 la paraula m\u00e9s cercada en el Google pels espanyols va ser \u201cfelicitat\u201d. En els darrers anys, han proliferat a les llibreries milers de llibres d\u2019autoajuda que prometen, en pocs passos, aconseguir la tan anhelada fita.<\/p>\n\n\n\n
La societat preCOVID, no havent de preocupar-se per la superviv\u00e8ncia ni per les necessitats b\u00e0siques i acostumada a un cert nivell de benestar, consumisme, de les presses i el narcissisme de les xarxes socials, s\u2019ha vist abocada a intentar arribar a una quimera (la felicitat) de manera f\u00e0cil i r\u00e0pida. Se\u2019ns ha venut que la felicitat \u00e9s un estat al que quan s\u2019hi arriba, el benestar \u00e9s perpetu, com una mena de cel per les persones religioses. Per\u00f2 aquesta imposici\u00f3 sobre la necessitat d\u2019\u00e9sser feli\u00e7os ja est\u00e0 provocant problemes colaterals. Les \u00e0nsies per a assolir una vida feli\u00e7 acaba generant angoixa i ansietat irracionals que ens porten a estar en una mena d\u2019estat constant d\u2019insatisfacci\u00f3 amb els models de vida que escollim.<\/p>\n\n\n\n
La situaci\u00f3 encara es complica m\u00e9s quan el que cerquem i volem desesperadament \u00e9s la felicitat dels nostres fills. Amb una mitjana de 1,5 fills per parella, ells esdevenen el nostre b\u00e9 m\u00e9s preuat i nosaltres esdevenim, sense adonar-nos, pares helic\u00f2pter o pares drons, que amb el comandament a dist\u00e0ncia, volem controlar tot all\u00f2 que pot impedir la malentesa \u201cfelicitat\u201d del nen o nena. I, enlloc d\u2019educar els fills per entrenar-los per la vida, com diu la Cristina Guti\u00e9rrez*, aquests pares pretenen que la vida s\u2019adapti a tot all\u00f2 que desitgen els seus fills. I s\u2019enfaden amb els mestres, amb els altres pares, incl\u00f2s amb els seus propis pares, en una mena de sentiment de \u201cpares-coratge\u201d o \u201cpor mi hija, mato\u201d totalment irracional, abocant a tota la fam\u00edlia cap al malestar continuat. Perqu\u00e8 senyors, el m\u00f3n no s\u2019aturar\u00e0 a reverenciar el seu fill. La vida, la natura, el m\u00f3n, la societat…. tenen els seus ritmes i els seus tempos, avancen o no amb l\u2019aportaci\u00f3, gota a gota, de les mirades de tots nosaltres. I darrerament els canvis se succeeixen a molta velocitat, i ja deixen d\u2019haver seguretats i certeses, ja no hi ha coses immutables ni estables en el temps, i la vida esdev\u00e9 m\u00e9s incerta i els pares m\u00e9s desorientats a l\u2019hora d\u2019educar. I llavors ens trobem pares que posen denuncies a tots els adults que envolten als seus fills perqu\u00e8 cometen errors i neglig\u00e8ncies, segons el seu punt de vista. I llavors ens trobem mestres que comencen a tenir por de dir el que est\u00e0 passant a l\u2019escola amb el seu fill als pares, no sigui que s\u2019enfadin per no ser exactament el que els pares volen.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 plantegem-nos: qu\u00e8 \u00e9s la felicitat? \u00e9s un estat? \u00c9s una emoci\u00f3? Un sentiment? Un humor? Realment, la felicitat nom\u00e9s dep\u00e8n de tu?.<\/p>\n\n\n\n
I plantegem-nos tamb\u00e9: \u00e9s funci\u00f3 dels pares servir la felicitat en safata als fills? Quin \u00e9s el llegat que volem deixar als nostres fills? Qu\u00e8 passar\u00e0 quan no hi siguem?<\/p>\n\n\n\n
Els models de paternitat han passat en 2 generacions d\u2019un autoritarisme totalitari al laissez-faire-per-a-que-l\u2019infant-no-es-frustri que provoca fills tirans, amb baixa autoestima i totalment desorientats. En nom de la seva felicitat, alguns pares s\u2019han posat a llegir llibres d\u2019educaci\u00f3 parental i han conf\u00f3s el respecte cap a l\u2019infant amb el fet de posar-lo en el centre de les mirades de tota la fam\u00edlia<\/strong>, anticipant-se a les seves necessitats i no deixant que pateixi ferides (f\u00edsiques ni emocionals). Pares que porten les motxilles dels seus petits en sortir de l\u2019escola, no sigui que els faci mal l\u2019esquena, pares que van a parlar amb la mestra quan l\u2019infant els explica que aquesta els ha cridat, pares que demanen veure l\u2019inspector perqu\u00e8 creuen que si els altres nens no volen jugar amb el seu fill, l\u2019inspector ha de for\u00e7ar a l\u2019escola a activar el protocol de bullying. Alguns pares, fins i tot, es van comprar un monitor d\u2019apnees per a controlar que el seu bebe respirava b\u00e9 per les nits, i aix\u00f2 que dormia al seu llit de matrimoni! Nens de prim\u00e0ria que nom\u00e9s mengen espaguetis i pollastre, que perceben aquesta por dels pares de decebre\u2019ls i se n\u2019acaben aprofitant inconscientment, o que desenvolupen una baixa autoestima perqu\u00e8 no es veuen capa\u00e7os de fer les coses sols, ja que els seus pares se solen anticipar al que necessiten, enviant-los el missatge \u201cdeixa\u2019m, ja ho faig jo, que tu no pots\u201d, o b\u00e9 \u201cets feble, ets fr\u00e0gil, alg\u00fa t\u2019ha de defensar\u201d.<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n pares que no s\u00f3n tan diferents de tu o de mi, que han llegit molts llibres d\u2019educaci\u00f3, que volen ser pares perfectes, i tenen por de cometre errors. Alguns d\u2019ells tamb\u00e9 volen fills perfectes, i els apunten a totes les extraescolars que ells consideren que s\u00f3n bones per assegurar-los un bon futur (m\u00fasica, angl\u00e8s, escacs…) sense preguntar als nens si volen fer-les, o el que \u00e9s pitjor: convencent-los de que all\u00f2 \u00e9s el que realment volen. Quina pressi\u00f3 que senten aquests fills! Fixeu-vos, qu\u00e8 deuen pensar? \u201cHe de ser perfecte per fer feli\u00e7os als meus pares. Sin\u00f3, les seves pitjors pors es faran realitat\u201d. Quina situaci\u00f3… Hem de ser nosaltres, els pares, els qui controlem les nostres pors<\/strong> perqu\u00e8 no siguin elles les que acabin educant els nostres fills.<\/p>\n\n\n\n Com podem saber si som un d\u2019aquests pares? L\u2019autoobservaci\u00f3 i la reflexi\u00f3 amb esperit cr\u00edtic \u00e9s important. Ens sentim culpables massa sovint? Estem preocupats i pensar en els fills ens treu hores de son? Necessitem saber qu\u00e8 estan fent a cada moment? A la base de la preocupaci\u00f3 i a la base de la culpabilitat hi ha la por com a emoci\u00f3. I recordem que la por ens bloqueja de vegades i d\u2019altres ens fa fer la pitjor interpretaci\u00f3 possible i anticipar la pitjor possibilitat. Analitzem les nostres creences sobre com han de ser uns bons pares i com han de ser els fills, s\u00f3n molt r\u00edgides? Critiquem els que no s\u00f3n com nosaltres? Confiem en els nostres fills?<\/p>\n\n\n\n Quan veiem nens que no han apr\u00e8s a tolerar la frustraci\u00f3 perqu\u00e8 no se\u2019ls ha perm\u00e8s experimentar-la prou com per aprendre a gestionar-la, podem intuir que darrere hi ha pares que no suporten veure plorar el seu fill i fan el que sigui per evitar-ho. I Totes les emocions s\u00f3n importants, naturals i sanes, tal i com ens diu la Mar Romera*, i les hem d\u2019experimentar totes, com m\u00e9s millor i com abans millor, per qu\u00e8 per aprendre a gestionar-les calen anys d\u2019entrenament. Perqu\u00e8 tant a La Granja de la Cristina Guti\u00e9rrez, com als centres educatius on he estat treballant els darrers 15 anys, cada vegada ens trobem m\u00e9s adolescents individualistes, tirans i immediatistes, que m\u00e9s tard esdevenen adults susceptibles, a qui tot els afecta o els molesta i ja no confien en ning\u00fa, ni en els seus pares.<\/p>\n\n\n\n Com en tot, en la moderaci\u00f3 est\u00e0 la clau…<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n Com deia Arist\u00f2til, en el terme mig est\u00e0 la virtut. All\u00f2 que els catalans sabem que est\u00e0 entre el seny i la rauxa, entre la ra\u00f3 i l\u2019emoci\u00f3, entre l\u2019abund\u00e0ncia i la parquedat. Com diu Jose Carlos Ruiz al seu llibre \u201cDe Plat\u00f3 a Batman\u201d (2017), \u201csi aconseguim que els nostres fills s\u00e0piguen estar en el m\u00f3n que els envolta, haurem aconseguit educar a persones no nom\u00e9s equilibrades, sin\u00f3 que, molt probablement, seran capa\u00e7os d\u2019assolir una felicitat molt m\u00e9s arrelada i dif\u00edcil de pertorbar que els milions d\u2019objectius superficials i banals amb els que di\u00e0riament ens inunden des del m\u00f3n de les pantalles, del consum i de l\u2019\u00e8xit f\u00e0cil i immediat\u201d.<\/p>\n\n\n\n La funci\u00f3 de la paternitat, doncs, \u00e9s preparar als fills per adaptar-se al m\u00f3n que els envolta. I aquest m\u00f3n no estar\u00e0 fet a la seva mida ni a la nostra. M\u00e9s val que els ensenyem a observar-lo, a escollir les batalles, a lluitar pel que volen i cedir quan calgui, a experimentar sense por, a equivocar-se, a demanar perd\u00f3, a ser justos, a preocupar-se pels altres, a tenir empatia… M\u00e9s val que tinguem clars quins valors volem transmetre\u2019ls. Aquells que els permetin transitar per la vida de la manera m\u00e9s equilibrada possible, de manera que siguin elements que sumin, que aportin a la societat del dem\u00e0. Podem llegir m\u00e9s informaci\u00f3 a l\u2019article sobre sobreprotecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s obvi que tots els pares volem que els nostres fills siguin feli\u00e7os, per\u00f2 per ser-ho, se n\u2019ha d\u2019aprendre, i per aix\u00f2 cal identificar qu\u00e8 \u00e9s la felicitat. La felicitat no \u00e9s l\u2019alegria d\u2019un moment donat, ni l\u2019emoci\u00f3 d\u2019una experi\u00e8ncia determinada, sin\u00f3 que cal projectar una idea de felicitat en els nostres fills que siguin capa\u00e7os de valorar-la en la seva justa mesura. Una felicitat estable, que no es pugui desmoronar amb facilitat quan les coses es tornen una mica complicades.<\/p>\n\n\n\n Quan des del centre diem que cal entrenar els nostres fills, \u00e9s per qu\u00e8 creiem que amb les experi\u00e8ncies \u00e9s com aprendran a desenvolupar-se com a persones, no amb els sermons. Com a pares, hem de fer de guies i intentar oferir-los el m\u00e0xim nombre d\u2019experi\u00e8ncies diverses. Per aprendre a tolerar la frustraci\u00f3, has d\u2019enfrontar-te a moltes situacions que et provoquin aquesta emoci\u00f3, tenir uns models de gesti\u00f3 de la frustraci\u00f3 adequats, i que t\u2019ajudin a adonar-te\u2019n quan la gestiones b\u00e9, per auto-refor\u00e7car-te positivament. Doncs per a ser feli\u00e7os, l\u2019entrenament passa pel mateix: ajudar-los a observar i a adonar-se\u2019n i entendre per qu\u00e8 \u00e9s necessari \u201csaber estar\u201d en cada situaci\u00f3: saber divertir-se quan podem divertir-nos, saber concentrar-nos quan cal concentrar-nos, saber empatitzar amb les circumst\u00e0ncies que ens envolten quan toca. Es tracta d\u2019un acompanyament en el desenvolupament moral dels nostres fills i filles, oferir-los oportunitats per a reflexionar i desenvolupar un pensament cr\u00edtic. Amb quina eina? La comunicaci\u00f3 i la observaci\u00f3, per entendre\u2019ls i acceptar-los com s\u00f3n, no per jutjar-los.<\/p>\n\n\n\n Com diu la Cristina Guti\u00e9rrez *, educar requereix dedicaci\u00f3, perseveran\u00e7a, paci\u00e8ncia, molta energia i una for\u00e7a, una seguretat i una intel\u00b7lig\u00e8ncia<\/strong> d\u2019exactament les mateixes proporcions que les de la vostra prole (o si voleu, una mica m\u00e9s, per\u00f2 menys, mai!). El fet de viure sobreocupats, estressats i accelerats no ajuda a tenir una visi\u00f3 global, a construir estrat\u00e8gies a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n Articles relacionats:<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al 2015 la paraula m\u00e9s cercada en el Google pels espanyols va ser \u201cfelicitat\u201d. En els darrers anys, han proliferat a les llibreries milers de llibres d\u2019autoajuda que prometen, en pocs passos, aconseguir la tan anhelada fita. La societat preCOVID, no havent de preocupar-se per la superviv\u00e8ncia ni per les necessitats b\u00e0siques i acostumada a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[11,23,24,27,28],"class_list":["post-1918","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-acompanyament_familiar","tag-disciplina-positiva","tag-educacio-parental","tag-felicitat","tag-psicologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1918","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1918"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1918\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1919,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1918\/revisions\/1919"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1918"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1918"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/espaifamilia.adrirodrigom2.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1918"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}